dijous, 26 de gener del 2012

El perfum (Història d'un assassí)

Títol de la pel·lícula: El perfum; Història d’un assassí.

Autoria: Tom Tykwer.

Gènere cinematogràfic:És principalment un drama però també té alguns moments de romàntics i thriller.

Tema i idees que tracta:Vol aportar al espectador un nou món d’aromes i olors que mai s’havia vist abans en el cine, tracta també de la idea de com pot arribar a obsessionar-se alguna per una cosa determinada fins arribar a assassinar per quelcom. Esta basada en la novel·la del escriptor Patrick Süsking.

Argument: El protagonista Jean Baptiste Grenouille es abandonat per la seva mare, les autoritats es van fer càrrec d’ell i el van posar en un orfenat. Va créixer en un ambient molt humil i en soledat ; ningú el volia perquè hi havia en ell alguna cosa molt excepcional: en la seva persona mancava per complet d’olor. Estava, d’altra banda, dotat per un extraordinari sentit de l’olfacte. Als vint anys, després de treballar en un lloc on es treballaven les pells, va aconseguir treball a casa d’un perfumista que es deia Bandini, que él va ensenyar a destil·lar essències. Però ell vivia obsessionat amb la idea d’atrapar altres olors: l’olor del vidre, del sobre, però, sobretot, l’olor d’algunes dones. En Jean acaba matant joves dones per aconseguir la seva essència, el poble es comença a espantar, la filla del rei es l’última peça que li falta per completar el perfum perfecte i aconsegueix matar-la després de dos intents. El poble descobreix que l’assassí de tantes joves és en Jean i decideixen matar-lo, però en Jean ja té l’essència que li faltava per completar el perfum perfecte i, per tant, ja te l’arma que el salvarà de la seva mort, en Jean es posa el perfum que ell ha creat i tothom s’agenolla davant de ell i el deixen en llibertat, el poble comença a estimar-se i llavors es converteix en el perfum de l’Amor. En Jean torna al lloc on ell havia nascut i s’acaba de llençar la resta del perfum per sobre del cap, la gent que hi havia se l’hi tira a sobre en aquell lloc, en aquell moment i acaben amb la seva vida. D’aquesta manera en Jean és mort al mateix lloc on va néixer.

Estructura narrativa:Per començar el Jean el protagonista principal neix rodejat de restes de peix en un mercat, la seva mare l’abandona en unes escombraries. Seguidament entra en una casa d’acollida on és rebutjat per els altres per la seva falta d’olor , encara que es excepcional en l’olfacte, als vint anys en Jean comença a treballar tractant pells i seguidament aconsegueix treball a casa d’un perfumista, que ensenya a en Jean a capturar les essències i li mostra aquest món, però en Jean viu obsessionat per voler agafar altres essències mai descobertes amb anterioritat essències molt curioses però la que el porta boig és l’essència i l’olor de certes dones joves, que ha de matar per aconseguir aquesta essència. Aquesta idea d’en Jean pot arribar a portar molts diner a en Bandini el perfumista i creador d’aquesta curiositat per les olors d’en Jean.

Personatges principals:BenWhishaw, Alan Rickm i RachelHurd-Wood.

Personatges secundaris:Dustin Hoffman, Simon Chandler, Jessica Schwarz, Sian Thomas, Sam Douglas i CorinnaHarfouch.

Tractament de l’espai:

És una pel·lícula basada en un espai rústic i antic on no existeixen avenços tecnològics ni res que se li assembli. És una pel·lícula desenvolupada en l’època medieval.

Tractament del temps:

La pel·lícula comença en una situació determinada de la vida del protagonista i després fa un flashback per explicar la història des de l’inici de la vida del protagonista on es desenvolupa el film. Quan acaba la pel·lícula l’espectador entén perquè el film ha començat explicant la història d’aquella manera.

Tractament dels elements del llenguatge audiovisual i finalitat expressiva:

La planificació de la pel·lícula es una planificació on hi ha molts primers plans i sobretot el que més abunda son els plans de detall i també plans mitjans, hi ha pocs plans generals, encara que també hi son.

La composició de la pel·lícula; la majoria d’imatges del film les composen gran quantitat d’elements i pràcticament no hi ha espais buits, a excepció es clar d’alguna escena.

Els enquadraments del film sol haver-hi un element o mes d’un (el personatges) en una banda de la imatge i la contrasten amb algun element que hi hagi en el mateix espai, aprop per emplenar l’espai buit.

Punts de vista : No hi ha gaires plans contrapicats i n’hi ha més plans picats.

Moviments de càmerasucceeixen en els moments de tensió hi ha moviments bruscos per fer arribar a l’espectador la tensió que s’està vivint en aquell moment determinat de la pel·lícula en aquell lloc determinat, en aquella situació determinada.

Continuïtat entre plans: La majoria de vegades els plans tenen continuïtat perquè segueixen un mateix fil de plans però en alguna ocasió hi ha un canvi brusc i discontinuïtat de plans.

L’àudio és un audio amb profunditat, es a dir, com si fos “eco”però sense acabar-ho de ser.

L’il·luminació d’aquesta pel·lícula és una il·luminació més aviat fosca la majoria de les imatges són fosques, encara que també n’hi ha lluminoses però moltes menys.

Efectes especials d’imatge i so: Els efectes especials en so en aquesta pel·lícula hi són quan hi ha un moment important de conflicte i sobretot de tensió per ressaltar la situació, no hi ha efectes especials de imatge.

A mi personalment és una pel·lícula que m’agrada molt perquè aconsegueix barrejar una cosa tan bonica com es l’olor d’una dona amb la seva bellesa, etc juntament amb una cosa tan macabra com és arribar a assassinar per tenir una obsessió sobre aquesta essència.

*Penso que es un film molt ben aconseguit i fa arribar a l’espectador l’olor d’aquestes essències, una cosa tan difícil com aquesta, aquest film ho aconsegueix et deixa hipnotitzat i immers en la pel·lícula de tal manera que transmet el que el protagonista sent quan olora aquestes essències.*

dimecres, 2 de novembre del 2011

L'evolució de les noves tecnologies

La meva experiència amb l'evolució de les noves tecnologies ha estat molt positiva perquè ara hi ha encara més facilitats que abans, un bon exemple d'això són les cameres de fotos, fa uns anys no molts les cameres eren de carret necessitaves revelar-les per tenir-les i si una havia sortit malament no la podies eliminar ara passa tot el contrari, si una fotografia no t'agrada la pots esborrar la pots descarregar a l'ordinador i gràcies amb aquest pots arreglar-la, fica-hi color, fer-la més petita, més gran,etc.
Un canvi que recordo molt clarament també és el de les cintesde vídeo d'abans que eren molt grans i ocupaven molt lloc i en cada cinta només hi cabia una pel·lícula, arahan estat els DVD's els quals i cap més d'una pel·lícula amb qualitat d'imatge i els CD's no ocupen lloc.
Un altre canvi també ha estat en el àmbit de la música primer ecoltàvem música amb cintes, després amb els discman, seguidament amb els Mp4 i Mp3 i per últim amb els Ipod's.
També amb la televisió abans els televisors eren gran amb la part de darrere massa gran i ara són totes planes amb bona qualitat d'imatge.
Tot va evolucionant, quasi ni ens adonem fins que ens parem a pensar i comparem amb el que ha estat viscut i el que estem vivint.